Atentac

Do che l Senat dla Talia ova dat pro la lege nueva sun la zitadinanza, che ti dajova al Stat l mesun de ti la tò cun mesures aministratives a chëla persones che ne desmustrova nia fedeltà a si istituzions, coche l fova bele stat per i optanc per Deutschland che fova ruvei inò a cësa, se ova 10 reprejentanc dl “BAS de Nordtirol y Südtirol urtà ai 1 de juni 1961 a Zernez tla Svizra. Iló iel unì fat ora de scumencé cun la resistënza, fajan atentac contra simboi dl pudëi dl Stat, la colonisazion y la politica de imigrazion, cialan de stravardé for la vita dla persones. L ie nce unì fat ora can mëter man.

Al plu tert do l 1964 ne se an nia plu tenì a chësta regula do che l fova unì malterjà i BAS-ativisć y mazà Luis Amplatz, d’autri ativisć y persones che ne tucova nia leprò. N ruvova sëura for de manco chi che fova de gauja di atentac sun persones y al plu tert dal 1964 inant ne pudoven nia strité ju na respunsabltà dl servisc sucrët talian. Tres chësta “strategia dla tenscion dassova i ativisć unii screditei y metui da na pert. Nce Österreich univa metù sota druch.

Dal 1961 incà ova neofascisć talians fat atentac sun persones te Österreich. Chëi che fova de gauja ne n’ie mei unii straufei.