La pesc de St. Germain y la costituzion dl “Andreas- Hofer-Bund Tirol” l ann 1919

de Winfried Matuella

L ann 1917 foven unii al savëi l cuntenut dl test dl Tratat de London di 26 de auril 1915, che ti segurova ala Talia l cunfin dl Prëner, tl cajo che la ëssa tëut pert ala viera. Chësc ulova dì che la putënzes dla “entente” ti mpermetova ala Talia l Südtirol coche cumpensazion de viera. Do che dut fova tumà ndalauter tl 1918 fovel unì nvià via truepa scumenciadives te Südtirol, che fova unides sopiedes da truepa lies per defënder l tudësch y per l Südtirol, per schivé la spartizion ududa dant. Ma duta la fadies fova states per nia, l presidënt di Stac Unii d’America Wilson, sun chël che n sperova dassënn y che ova te si program de 14 ponc nce l dërt de autodeterminazion di populi, ova tëut la dezijion per l cunfin dl Prëner. Chësc fova unì fat per gaujes strategiches, pervia che n ova tëma che Österreich y Deutschland ëssa pudù se mëter adum.

La politica cun i stac fulestieres de Viena ova te chëi ani propi sciche fin l “Anschluss“ a Deutschland, al cuntrer dl Tirol, ulache n ova udù na puscibltà cuncreta de mantenì l’unità dl raion (n sperova cun chësta pruposta de cumbater la politica di franzëusc che temova che Österreich y Deutschland ëssa pudù jì adum te n Stat y de ti tò forza ai argumënc strategics di talians per l cunfin dl Prëner). Dantaldut la “Tiroler Volkspartei”, de tendënza catolica, ova sustenì chësc plan y ai 3 de mei fovel nce unì dat pro la pruposta, sambën mé n pert, davia che tl Tirol fova stac i sozialdemocrac y na pert di “Deutschfreiheitlichen” de contra. Sce l’unità ne fossa nia unida mantenida, pona ëssen manacià de pertënder che l Tirol fossa jit pra Deutschland. Chësta pruposta ne n’ova abù deguna fazion sun i aleac y sun l guviern de Österreich. L Deutschland udova tl’ativiteies tirolejes n pericul sëuraprò per arjonjer si obietif: chël de jì adum cun Österreich y ova cialà de nfluenzé la dezijions tl Tirol. Te n prim mumënt fova nce la Talia nia tan de contra a n “Freistaat Tirol“, ma chësc messova deventé per i talians n si prutetorat.

Ala fin de mei fova la perduda de Südtirol sun la Cunferënza de pesc de St. Germain definitiva. Ai 2 de setëmber ti fovel unì sëurandat a Österreich la cundizions de pesc; ai 3 de setëmber ova mandà l Cunsëi dl Lont dl Tirol al Minister per i raporc cun i stac fulestieres na comunicazion, ulache l fova scrit, che n ne recunescerà mei la “pesc fata cun forza”; ai 6 de setëmber ova l Parlamënt de Österreich dat pro l Tratat de pesc, nce sce i parlamenteres dl Tirol ne n’ ova nia dat ju si usc, y tlo fovel leprò na ressoluzion contra l destaché Südtirol; ai 10 de setëmber 1919 fovel unì sotscrit ala fin dla finedes l Tratat de pesc; ai 23 de setëmber 1919 ova l Cunsëi dl Lont dl Tirol mo n iede dat ju na nota de prutesta contra l destaché Südtirol dal rest dl Tirol y ova cunfermà la ulentà de jì cun Deutschland.

La lies de sustëni tudësces y de Österreich se ova tl prim tëut dant de schivé la spartizion dl Tirol y deberieda cun truepa d’autres, coche chëles di cores, di maestri y n.i. oven fat ntan l ann 1919 tresora manifestazions. Daldò fova si funzions states chëles de mustré su la situazion te Südtirol y de desmustré la mesures de represcion dla Talia, cun l fin de na revijion di Tratac de pesc y per arjonjer inò n Tirol dut adum.

La lies per Südtirol ova per Österreich n gran pëis n cunfront a d’autres y fova n sëni sterch tla cuscienza dla jënt. La trëi lies plu mpurtantes fova l “Deutscher Schulverein Südmark”, l “Andreas-Hofer-Bund Tirol” y la “Arbeitsstelle für Südtirol”.

Tl Deutschland fovel ora dl “Andreas-Hofer-Bund”, che ova si reprejentanza nce tl raion dl sud, y dla “Gesellschaft der Freunde Südtirols”, metuda su tl 1931, deguna urganisazion aposta per Südtirol. Se dé ju cun l “Südtirol-problem” fova na pert dl lëur dla gran lies per l tudësch, dantaldut dla lia “Verein für Deutschtum im Ausland”.

La lia “Verein für Deutschtum im Ausland”, metuda su tl 1880 coche “Allgemeiner Deutscher Schulverein”, che ova mudà tl 1909 si inuem, fova a una dal 1918 incà per mëter Österreich pra Deutschland. Cumpetënt per Südtirol fova na pert dla lia, l “Landesverband Bayern”; chësta se cruziova dantaldut dla scola te Südtriol y ti fajova avëi ala “Katakombenschulen” l material de scola che jiva de bujën.

Ora dla “Andreas-Hofer-Bundesgruppe München”, dl “Landesverband Bayern” y dl “Verein für Deutschtum im Ausland” ova la lies de sustëni tudësces, n cont de Südtirol, na pusizion neutrala sciche chëla dl Ufize statel per i raporc cun i stac fulestieres a Berlin. De tò ju l cunfin dl Prëner fova per chëstes n travert per l daunì plu o manco melsegur. L duvier plu mpurtant fova chël de ti pité sustënies culturei y economics ai südtirolesc.

La lia plu militanta fova l “Andreas-Hofer-Bund Tirol”, dant tlameda “Bund Heimat” y “Tiroler Volkstumsbund (TVB)”.

L “Tiroler Volkstumsbund (TVB)” fova la prima lia tiroleja cun ravises sotes y univa cunscidreda dal “Andreas-Hofer-Bund” coche ejëmpl per si atività de prupaganda. La fova unida metuda su tl ann 1905 dal tudësch dut. Wilhelm Rohmeder che fajova pert dl “Allgemeinen Deutschen Schulverein” de München. A chësta maniera giapova chësta nce sustënies finanziei dal “Reich” tudësch. Tl “Tiroler Volkstumsbund (TVB)” cumandova cërtli radicai y nazionalisć che se batova nia mé per mantenì l tudësch ti raions de cunfin, ma i ulova nce arjonjer na tudeschisazion di raions talians, per fermé śires d’autonomia da pert taliana. Chisc mpënies de tudeschisazion ne n’ie ala fin dla finedes nia garatei, nce sce l’atività culturela dl TVB fova dantaldut de nsenië la rujeneda tudëscia te luesc talians, o dant tudësc o ladins, a sud dl cunfin de rujeneda, metan su scolines y scoles y n.i. L “Allgemeiner Deutscher Schulverein” refudova l sustëni per de tel ativiteies, ajache l ova n chësc cont plu respet per l’autra cultures che no l “Tiroler Volkstumsbund (TVB)”.

L mpëni dl TVB tl ciamp economich fova for restà mënder che no chël per la scola. Ntan la prima viera oven cialà de mëter a jì scumenciadives per slargë ora la puscions per tudësc.

Ntan la viera oven da mustré su mé plu puecia scumenciadives, nsci i “Volkstage” ai 8 de mei 1918 a Sterzing sciche nce ai 13 de utober dl medem ann a Persenon, ulache n fajova valëi ghiranzes che n ne pudova nia arjonjer. Danter l auter de teles de egemonia zënza lims di tudësc te Südtirol n cont de n cunfin y de n mudamënt radical dla scola te “Welschtirol” cun l tudësch sciche materia de ublianza; na cossa da nia capì, davia che l fova da udëi danora che dut jiva ndalauter. L TVB restova mo mpe do la viera, ma l ne n’ova plu degun pëis; ntëur l ann 1922 ovel dat su si lëur.

Si prupaganda per Südtirol cun julantins, scric de informazion y per fé valëi rejons fova bele chëles de na lia de sustëni. La urganisazions che fova unides metudes su daldò metova a jì dantaldut ativiteies de prupaganda.

Ai 2 de mei dl 1919, dan l jì ndalauter dl Tirol, che fova da udëi danora, fovel unì metù su l Bund Heimat“ ora dl “Tiroler Volkstumsbund (TVB)”, ulache l dut. Reut-Nicolussi ova na pusizion sterscia. Aldò di statuc, che ova udù danora l mpëni per “salvé la Heimat manaceda”, fajovel n lëur de informazion, cun manifestazions y ntervënc pra l Guviern dl Lont dl Tirol, chël nazionel de Viena y pra si cumpanies dl Tirol tl Reich tudësch; l susteniva dantaldut l’idea de n “Freistaat Tirol”. Canche la spartizion de Südtirol dal rest dl Tirol ne fova nia plu da schivé, oven tëut la dezijion de mëter su n forum lerch per la batalia per Südtirol. Tla senteda dla direzion di 9 de agost dl 1919 ne n’oven nia mé tëut la dezijion de mëter su statuc nueves y na strutura nueva, ma nce de ti dé ala lia n inuem che ebe suzes.

Ai 29 de agost dl 1919 fovel unì metù su a Dispruch tl Cunsëi dl Lont dl Tirol, te na senteda di sëurastanc slargëda ora al “Bund Heimat”, l “Andreas-Hofer-Bundes für Tirol”. Leprò fova l dut. Reut-Nicolussi, che ova giaurì la senteda, l pruf. Brandl, l pruf. Wopfner, l G.R. Zingerle, l pruf. Heidegger, l dut. Frank, l dut. Galler, l cumandant Hilber, l dut. Dörr, l dut. Pembaur, l “Stadtbaumeister” Illmer, Plawenn y l “Hofrat” pruf. Hörmann.

Pra la prima senteda generela ai 27 de setëmber 1919 a Dispruch ova tëut pert l dut. Heinrich von Schullern, coche prim sëurastant y l dut. Michael Hechenblaikner coche si sostitut. Ai 26 de utober ova la lia nueva metù a jì si prima ancunteda de prupaganda ulache l ova tëut pert 2.000 persones. Pra chësta ova rujenà l dut. Pembaur, l fra Willram, deputat Dillersberger y prufessëur de Università Walter Hörmann.

L inuem dijova dut. L fova l simbol per la lidëza y la batalies dl Tirol cun a cë Andreas Hofer, contra i franzëusc y bavaresc. “Andreas Hofer, che fova l simbol dla batalia per la lidëza dl Tirol ie nce al didancuei la speranza per l popul südtirolesc metù ala strëntes”.

Y cun chësc inuem univel nce documentà la finaliteies dla lia: inò fova Tirol n pericul, inò fovel unì tëut ite da na putënza da oradecà y inò messoven, coche tl 1809, fé na batalia, ma na batalia cun d’autri mesuns. L fin dl Bund fova la unità dl Tirol sota l moto “Tirol tudësch y nia spartì da Kuftsein nchina Salurn”. Chësc fova l travert che l “Andreas-Hofer-Bund für Tirol” se ova tëut dant.

L fin dla lia fova de renfurzé l iredentism y chësc ova fat fazion sun la politica dla Talia ti prim ani vint dl secul passà. La Talia ova tëma de ti cunzeder ala grupa tudëscia na pusizion sterscia, davia che na tel dezijion ëssa pudù dé la puscibltà a Südtirol, tres la prupaganda custanta che univa fata, de se destaché dala Talia. Judà do ova nce l viac de prupaganda che l presidënt dl “Andreas-Hofer-Bund” dut. Kogler ova fat l ann 1922 ti USA y l apel de chësta urganisazion a Lloyd George dl instà 1922.

L “Andreas-Hofer-Bund” ova scumencià si atività bele ntan che l univa metù su, puec dis do la sotscrizion dl Tratat de pesc. N se ova fat inant pra l Guviern dl Lont dl Tirol per pertënder che l unisse udù dant n di per pluré: „n ucajion dl Tratat de pesc, che ie deventà realtà, ne bastel nia che na manifestazion vënie mé fata tl Cunsëi dl Lont. Dut l Lont muessa dé n sëni sterch y desmustré che chësc ie stat n at de gran viulënza, che va contra uni dërt y duta la mpermetudes fates. L muessa unì dit n iede per for, coche nce da pert de si reprejentanc litei y nce dal popul, che l Lont Tirol ne possa mei vester a una cun chësta pesc umilianta“.

Mo de nuvëmber dl 1919 ova l Guviern dl Tirol metù a jì na scumenciadiva per ti mëter da garat ala lia n sustëni da pert dl Stat. Al ufize cumpetënt dl Guviern te Österreich ti oven fat la pruposta de ti fé avëi al “Andreas-Hofer-Bund” n sustëni statel. N se ova tëut dant de cuntrolé nsci miec si ativiteies y si prupaganda a na maniera che la restëssa te streda y ne jissa nia massa contra la Talia.

Sce l “Andreas-Hofer-Bund” se cruziova dantaldut de manifestazions, festes y d’autra scumenciadives, pona fova l’atività publizistica sun la cuestion de Südtirol, nsci l servisc stampa y l dé ora nutizies, zaites y n.i. tla cumpetënza dla “Arbeitsstelle für Südtirol” a Dispruch.

I politicri te Südtirol a cë dl “Deutschen Verein” ova bele al scumenciamënt dl 1920 fat n plan per mëter su te n Stat oradecà na zentrela per la prupaganda. L’idea fova pona unida tëuta su de jené dl 1925 a Dispruch pra na ancunteda dla lies de sustëni dl “Andreas-Hofer-Bund”, “Südmark”, “Wiener Schulverein” y dl “Deutscher Schutzbund”, che ova fat ora de finanzië dut chësc y de partì su la spëises per duc unfat. La costituzion fova unida a se l dé cun l aiut dl Ufize per i raporc cun i stac fulestieres de Berlin. Pra na ancunteda danter l dut. Reut-Nicolussi, Carl von Loesch y funzioneres dl Minister per i stac fulestieres fovel unì fat ora che la lia dassova scumencé cun si atività permò do che l fova unì stlut ju l Pat de Locarno. Ala Talia ne n’uloven nia ti dé ucajion de avëi velch de contra pra la tratatives per marciadé ora chësc pat de segurëza. Ntan l inviern 1925/26 ova pona scumencià la ripartizion prugaganda, sota la direzion dl “Bezirkshauptmann” de Bulsan da dant y l secreter dl “Deutscher Verband” Ernst Mumelter, si lëur y se ova cruzià de coordiné l’atività de prupaganda per Südtirol. Si ncëria fova stata de abiné adum la nutizies che univa da Südtirol y de les dé inant ai servijes stampa de Österreich y tudësch. Dal 1923 inant univel dat ora uni doi enes la zaita “Südtirol”, tl 1928 se tlamovela “Der Südtiroler”.

La gran pert dla spëises per chësta strutura purtova la lia de Paiern “Verein für das Deutschtum im Ausland” che scrijova nce dant l’atività de prupaganda. Plutosc riesc fovel unì su defrënzes de minonga cun l ufize per i raporc cun i stac fulestieres a Berlin, davia che la pertendudes radicales dla lia ne ti scusova nia. Ma l nflus dla lia “Verein für das Deutschtum im Ausland” foven stac stac boni de smendrì cun l tëmp.

Mpo fovel for mo stat deficulteies cun l Ufize per i raporc cun i stac fulestieres. Duta la lies de sustëni che ova tëut pert ala strutura se ova damandà la revijion dl cunfin dl Prëner. Ntant sce se ova pertendù l Minister per i raporc cun i stac fulestieres coche nce i politcri a cë de Südtirol che n fossa jic via sun posizions plu mujeles.

Reprejentant de chësta linia dura ne fova nia Ernst Mumelter, ma dantaldut l sëurastant da do dl “Andreas-Hofer-Bund”, l dut. Reut-Nicolussi. Ël menova śën la strutura y l fova stat tl “Deutschen Verband” n superiëur de Mumelter, coche nce i doi de München Rohmeder y Hörl, l sëurastant dla grupa AHB a München. L cunflit se slargiova ora nce tla lies de sustëni, che fova tachedes adum tla grupa de lëur. La lia “Verein für Deutschtum im Ausland” de Paiern pertendova de pudëi fé prupaganda nce tl Trentin che n pertendova de avëi nce de reviers. Davia che l’autra lies, sustenides dai südtirolesc, fova contra chësta scumenciadiva, se teniva nce chësta zeruch n chësc cont.

Do che l dut. Reut-Nicolussi, l sëurastant dl “Deutschen Verband” ova messù se n jì tl 1927 da Südtirol, deventova la urganisazion sota si influs inò plu radicala. Tl 1928/29 fovel rot ora na batalia per l pudëi danter ël y Sternbach, che susteniva na politica plu de mesura. Davia che l ova perdù la legitimazion n cunfront dla persunaliteies sudtirolejes, l ova Reut-Nicolussi perduda.

Sun chësta ova pona Reut-Nicolussi metù su, l “Südtirolausschuss auf freiem Boden (Stauf)”, ajache l ne fova nia stat bon de abiné l cuntrol sun la urganisazion. Puech do ovel messù la dé su, davia che l ne pudova nia pië do finanziamënc dal Minister per i raporc cun i stac fulestieres per si posizions massa radicales.

L “Deutscher Schulverein Südmark” fova unì su do che l “Deutscher Schulverein” y “Südmark” se ova metù adum ai 25 de merz 1925. L “Deutscher Schulverein” fova unì metù su tl 1880. Aldò de si inuem fova si ncëria chëla de se cruzië dla scola. La lia “Südmark”, metuda su tl 1889, se dajova ju cun i sustënies economics per i raions de cunfin te Kärnten, Krain, Steiermark y sun l Mer adriatich. Do la viera ova chësta lies mo metù a jì, uniuna per si cont, si atività te Österreich y se ova plu tert metù adum per se cruzië de duc i tudësc che stajova ora de si cunfins. Tramedoi lies fajova pert dl “Landesverband Österreich” dl “Verein für Deutschtum im Ausland”. Do che la lia “Deutscher Schulverein Südmark” ova perdù te Südtirol si strutures coche libraries, scolines y scoles, se ovela dat ju dantaldut cun prupaganda, lauran nce politicamënter.

Duta la lies de Österreich fajova pert dla lia “Deutscher Schutzbund”. Chësta fova tl prim unida metuda su per sustenì i tudësc ti raions ulache n ova tenì referendums tl 1919, pona se ovela, sota Carl von Loesch, svilupà te na urganisazion tët dla lies etniches. Pra chësta lia tët ovel fat pea dal 1922 incà l “Deutscher Schulverein”, l “Deutscher Schutzbund” che fajova dantaldut na atività de informazion y de retlam, y la lia “Verein für Deutschtum im Ausland”, che se cruziova di sustënies economics y culturei per la rujeneda y cultura tudëscia ora di cunfins.

La bona culaburazion danter la lies de Österreich y tudësces fova resteda mpe nce do che i nazionalsozialisć fova ruvei al pudëi te Deutschland. La majera pert dla lies de Österreich fova deventedes politicamënter for plu nazionalsozialistes y sce les ne se sotmetova nia do l “Anschluss” dl 1938, univeles sfurzedes de la dé su. Chësc fova nce stat nsci pra l “Andreas-Hofer-Bund Tirol”.

L “Andreas-Hofer-Bund” de Südtirol

de Hartmuth Staffler

Unì desmincià belau defin ie l’atività dl “Andreas-Hofer-Bund” de Südtiroler ti ani ntan la Segonda Gran Viera. Dal 1939 al 1945 fovel stat n muvimënt de resistënza di südtirolesc tudësc y ladins. I se ova batù contra fascism y nazionalsozialism, per la reunificazion dl Tirol sota Österreich.

La resistënza contra la sotmiscion taliana-nazionalista dal 1918 inant y chëla sterscia fascista dal 1922 inant, fova unida fata te Südtirol da doi grupes ideologicamënter defrëntes. Una de chëstes fova la pert catolica-patriotica, ulache la dlieja, nia unida tucheda dai fascisć, ova na cërta lerch da se muever. Prevesc coche l Kanonikus Michael Gamper ova metù a jì la “Katakombenschulen”, ulache l ti univa nsenià ai sculeies südtirolesc l tudësch, che fova pruibì. Nce la grupes catoliches per i jëuni se ova cruzià de defënder l’identità di südtirolesc mantenian la rujeneda tudëscia, l cianté, fé mujiga y la tradizions.

Dal’autra pert se ova metù adum cumëmbri de d’autri urientamënc politics che fova pruibii, urganisei te lies tudësces liberales, ulache l fova nce leprò studënc y grupes de jëuni de tendënza tudësch-nazionela, che se ova metù adum tl 1933 tl “Völkischen Kampfring Südtirol” de urientamënt nazionalsozialistich.

De juni dl 1939 ova reprejentanc auc dl Deutschland nazionalsozialistich y dla Talia fascista fat na acurdanza per la “Opzions”, ulache i südtirolesc ova messù tò nchin ala fin dl ann la dezijion de resté pra la Talia, cun l pericul de unì mandei te regions dl sud o tla colonies o de opté per l Deutschland y de jì a sté iló.

Canche la acurdanza sun la “Opzions” fova ala fin de juni dl 1939 unida a urëdla dla jënt, fova la desperazion tl prim granda. Nce l “Völkische Kampfring Südtirol” fova de contra. Pona fova la direzion dl “Kampfring”, do na ancunteda cun Heinrich Himmler, tosc stata a una y ova bele ai 15 de lugio dl 1939 tëut la dezijion de jì cun l Führer.

Svilupà se ova na batalia de prupaganda danter i optanc per l Deutschland y i “Dableiber”. “Dableiber” fova stac dantaldut persones che fajova pert de grupes catoliches y patriotiches. Da chësta grupes fova nasciù l “Andreas-Hofer-Bund” de Südtirol che fova uni metù su ai 20 de nuvëmber dl 1939 a Bulsan da na desëina de nteressei. Al inuem curespuendova l program: coche ai tëmps de Andreas Hofer, che ova cumbatù contra n pudëi da oradecà “zënza Die”, uloven bater l fascism y l nazionalsozialism y ruvé pra n Tirol liede y reunificà. La gran pert di cumëmbri fova dl mond catolich: Kanonikus Michael Gamper, Friedl Volgger, l prim sëurastant dl “Andreas-Hofer-Bund” de Südtirol, o Hans Egarter, secreter diozejan dla junëza catolica da dant tla diozeja de Persenon. Nsci ova la urganisazion nce abù cuntat cun Josef Mayr Nusser, l presidënt dla junëza catolica tla pert tudëscia dla diozeja de Trënt, y cun l assistënt Josef Ferrari. Nce Hans Gasser de San Laurënz, Josef Nock de Lana y Johann Gamper de Algund univa dal ciamp catolich; Erich Amonn y Josef Raffeiner fova reprejentanc de chël liberal. Cumëmbri fundadëures fova nce stac l deputat, reprejentant de Burnech, Paul von Sternbach y Alois Puff de Bulsan.

L “Andreas-Hofer-Bund” de Südtirol se ova tëut dant dantaldut de jì contra la prupaganda per la “Opzions” per Deutschland y de cialé che i südtirolesc reste ulache i fova da cësa. Tl ufize dl Kanonikus Gamper, tl Marieninternat a Bulsan, fovel unì stampà julantins per fé cunëscer ala jënt l drë mus dl nazionalsozialism y de ti tò nsci forza ala prupaganda. N cunfront ala mascin de prupaganda dl “Völkischer Kampfring Südtirol”, che univa sustenì dassënn da Deutschland, fova i mesuns dl “Andreas-Hofer-Bund” de Südtirol mé pitli. Truep univa fat tres cuntac persunei. I 30 nchin 40 cumëmbri atifs tl scumenciamënt fova nsci truep ncantëur, nchin ite insom la valedes. Una dla scumenciadives plu garatedes fova stata ntlëuta dessegur chëla de Hans Egarter, che ova scrit ntëur la poejia di optanc scrita da Karl Felderer.

Felderer ova scrit:

So reißet vom sonnigen Erker
Die letzte brennende Lieb;
Die Treue zu Deutschland war stärker,
Das Heiligste, was uns blieb.

Wir nehmen sie mit im Herzen,
Für andere dereinst Symbol;
Sie stille des Heimweh Schmerzen:
Leb wohl, du mein Südtirol!

 

Egarter ova fat dainora:

Am Erker blühet wie immer
Die leuchtende „Brennende Lieb“
Die Treue zur Heimat war stärker,
Wie jauchzen wir, dass sie uns blieb.

O blühe und leuchte Du Blume –
Ein Zeichen der Treue Du bist!
Und künde, dass Glaube und Heimat
Das Höchste für uns ist.

Cun dut cie che l “Andreas-Hofer-Bund” de Südtirol cialova de fé de contra, ne pudoven purtruep nia fermé su che ntëur al 86 % di südtirolesc optova per l Deutschland. Do che bele na gran pert di dependënc dl Stat talian fova ruvei te Südtirol y i vedli dependënc dl Stat südtirolesc, dant sota Österreich y śën sota la Talia, fova unii mandei tla Talia dl sud o lascei jì, ova trueps cherdù ala ciacula che i optanc per la Talia ëssa nce messù se n jì da si ncësa.

La situazion se ova dassënn mudà canche i tudësc ova tëut ite la Talia ai 8 de setëmber dl 1943 y i nazionalsozialisć ova nsci l pudëi tla “Operationszone Alpenvorland”, pra chëla che nce Südtirol tucova leprò. L Kanonikus Michael Gamper fova stat bon de mucé cun de gran deficulteies tla Talia, ulache l ova laurà ora pona n memorandum, per cunvëncer i aleac de dé zeruch Südtirol a Österreich, do la viera tant che venciuda.

Friedl Volgger, sëurastant dl “Andreas-Hofer-Bund” de Südtirol, fova, coche truep d’autri cumëmbri dl Bund, unì pià y śarà via tl KZ Dachau. Si post da sëurastant ova sëurantëut Hans Egarter.

L’atività de prupaganda fova resteda chëla de majera mpurtanza. Chëi che fova al pudëi ova metù man de mëter su te Südtirol cater regimënc de polizai y tlo fovel unì ficià sëura dantaldut “Dableiber” plu de tëmp y nia adatei a fé l saudé. I ufezieres univa metui tla polizai de segurëza tudëscia o te uniteies dla “Wehrmacht” da dant. I regimënc dla polizai fova unii metui su, per la gran mancianza de personal, pra l militer tudësch da spusté te Südtirol y per tenì sota curatel i “Dableiber” che univa udui cun desfidënza.

Perdrët ova nsci giapà i “Dableiber”, che fova ruvei pra i regimënc dla polizai – danter chisc nce n valgun cumëmbri o simpatisanc dl “Andreas-Hofer-Bund” de Südtirol – na furmazion da saudé y tla mans cunescënzes aldò de adurvé ermes, munizions y sucrëc militeres. L “Andreas-Hofer-Bund” de Südtirol fova stat bon, tres la grupa de resistënza de Österreich “Patria”, de mëter su n cuntat cun i servijes sucrëc nglëisc y franzëusc, che fova atifs tla Sbaiz. Da chisc ovi giapà scioldi y aparac per mandé inant informazions.

I regimënc dla polizai “Alpenvorland”, “Schlanders” y “Bulsan” univa tëuc ca dantaldut tla Talia dl nord per cumbater i partisans. Aldò dl sëurastant dl “Andreas-Hofer-Bund” de Südtirol Egarter fova l regimënt “Alpenvorland” per l 100 %, i regimënc “Schlanders” y “Bulsan” per l 80 % sota l nflus dl “Andreas-Hofer-Bund” de Südtirol. Ai cumandi ne n’ovi nia ulgà y ova tëut su cuntac cun i partisans talians che ova giapà nsci per tëmp y ëura informazions sun la azions dla trupes nazistes. L vëscul de Belun ova rengrazià cun na lëtra l sëurastant dl “Andreas-Hofer-Bund” de Südtirol Egarter, davia che a chësta maniera oven pudù salvé truepa vites. Da pert di partisans ne pudova i südtirolesc nia se aspité n rengraziamënt. Ntant ova partisans talians fat, ai 23 de merz dl 1944, n atentat al regimënt dla polizai “Bulsan” tla Via Rasella a Roma, ulache l fova mort 33 südtirolesc. Ne tenian nia ite la usanzes de chëi tëmps fova i saudeies dl regimënt, che ova sëuravivù, nia unii sfurzei a mazé persones inuzëntes per straufonga y de fé “l massacher dla fòsses ardeatines”, ajache n ova udù ite che vel’ da de tel ne pudoven nia pertënder.

L majer nflus ova l “Andreas-Hofer-Bund” abù sun i regimënc dla polizai, canche i polizaies dl ultim regimënt “Persenon”, metù su ai 22 de fauré 1945 (l ultimo do i “regimënc Alpenvorland”, “Bulsan” y “Schlanders”), ova fat l juramënt. Nce do de plu cumandi dl Gauleiter Franz Hofer, l cumisser plu aut dla “Operationszone Alpenvorland”, restova i ëi stoms y muvova pra la formula de juramënt mé i slefs. Coche straufonga fova l regimënt “Persenon” unì metù sun la front a est, ulache l ova da cumbater cun ermes nia cunesciudes contra i rusc y ova perdù trueps de si uemes. I südtirolesc ova ancuntà tl raion de Hirschberg tla Slesia i descendënc di “Inklinanten” dl Zillertal, che fova unii mandei demez tl 1837 ajache i fova prutestanc. Purtruep fova la legrëza per chësta ancunteda mé stata curta.

Te Südtirol fova l’atività dl “Andreas-Hofer-Bund” de Südtirol jita inant, dantaldut cun prupaganda a usc. Chëi che desartova dala “Wehrmacht” y SS (aldò de sciazedes ntëur a 300 nchin 400 ti ani dal 1943 al 1945) univa ascundui y judei. Tla Val de Passeier cumbatova grupes de desartëures y d’autri che fova de contra al servisc di saudeies, contra la trupes per ne n’unì nia piei y nsci fova la Val unida cunscidereda coche raion di partisans.

Hans Egarter ova cuntà do la viera nce de truepa azions de sabotaja che l “Andreas-Hofer-Bund” de Südtirol dassova avëi fat. L fova rie da dì sce i respunsabli fova chëi dl “Andreas-Hofer-Bund” de Südtirol o partisans talians. Puech dan la fin dla viera ova pudù rujené l sëurastant dl “Andreas-Hofer-Bund” de Südtirol Egartner pra na ancunteda cun l servisc sucrët nglëisc a Bern, de plans per deliberé i piei dl ciamp de cunzentramënt a Bulsan, de aiuc per lascé dé sëura i fliegri di aleac, dla librazion de perjunieres cunesciui dl KZ śarei via sun l Pragser Wildsee (leprò fova nce Léon Blum, Édouard Daladier, Kurt Schuschnigg, Martin Niemöller), y de tò ite la stazion-radio de Bulsan, fajan n apel ala jënt de se paré. Dut chësc ne fova nia unì a se l dé per ntraunides dla viera unides docà massa aslune.

I cuntac danter l “Andreas-Hofer-Bund” de Südtirol tudësch y l “Comitato di Liberazione Nazionale (CLN)” talian, fova for stac speres. L “Andreas-Hofer-Bund” de Südtirol ova cumbatù contra fascism y nazionalsozialism per n Tirol democratich, reunificà cun Österreich; l “Comitato di Liberazione Nazionale (CLN)” per l Südtirol delibrà dal fascism y nationalsozialism cun la Talia. Purempò fovel unì a se l dé tratatives per na culaburazion cun l diretëur de fabrich Manlio Longon, che ova menà la grupes de Bulsan, y cun si culaburadëur Ferdinando Visco Gilardi, nchin che tramedoi fova unii piei ai 19 de dezëmber dl 1944. Longon fova plu dessegur unì mazà te perjon. Pra la resistënza taliana te Südtirol ova abù dal 1944 inant i nazionalistisć na gran parola, che udova tla resistënza tudëscia n cuncurënt meludù y da cumbater. La direzion dla grupa dl CLN de Bulsan ova sëurantëut Bruno de Angelis de Milan.

Ai 2 de mei 1945 fovel stat, do la tratatives cun i aleac (operazion “Sunrise”), la capitulazion dla forzes armedes tudësces tla Talia. L general dla SS Karl Wolff y chël dla “Wehrmacht” Heinrich Viertinghoff, che cumandova la trupes tudësces tla Talia, ova dat ju l di do la aministrazion dla zità de Bulsan a Bruno de Angelis y a Ferdinando Visco Gilardi, che fova unì tëut ora de perjon. I aleac ova pona cunfermà chisc doi te si funzions de Prefet y Vizeprefet. Si prim cruze fova stat chël de mëter su l “tricolore” te duc i chemuns de Südtirol y sun l “cunfin sant” dl Prëner y de derturé su l monumënt ala vitoria fascist a Bulsan. Belau duc chëi che ova ncëries mpurtantes sota l fascism fova inò unii metui te si stieres.

L “Andreas-Hofer-Bund” de Südtirol, che ova la rejon de unì cunscidrà tl’aministrazion coche muvimënt de resistënza dla maiuranza dla populazion, fova restà cun la mans uetes. L sëurastant Egarter ova purvà, zënza arjonjer velch, de vester leprò pra la tratatives “Sunrise” de chëles che l fova unì nfurmà. Egarter y i autri che fova a cë dl “Andreas-Hofer-Bund” de Südtirol fova mé plu unii adurvei per giapé l bënsté dl guviern militer di aleac per mëter su la Südtiroler Volkspartei “nasciuda dala resistënza” ai 8 de mei dl 1945. Daldò oven cialà de l mëter te n piz y n pert nce de l criminalisé.

Ai 15 de utober dl 1945 ova i aleac cumandà de lascé su l “Andreas-Hofer-Bund” de Südtirol, sustenian che si fin fossa unì arjont. Te chëla ucajion ova la autoriteies di Stac Unii d’America ulù ti sëurandé, ai 300 cumëmbri dl “Andreas-Hofer-Bund” de Südtirol l “Alexander-Patent” (denuminà aldò dl general Harold Alexander), na uneranza recunesciuda cun chëla che viulënzes fates ntan la resistënza ne pudova nia unì straufedes dala sunieries. Hans Egarter y i siei ova refudà l “patent”, ajache scrit tla rujeneda taliana y l “Andreas-Hofer-Bund” univa metù tla lingia dla lies talianes di partisans, canche ëi nstësc se sentiva tirolesc y pert de Österreich. La refudanza dl “patent” ova abù cunseguënzes. Egarter fova unì pià a mez dezëmber dl 1945 y l fova unì damandà ora per doi dis alalongia sun si cuntac cun i stac oradecà (dantaldut Österreich). Do che i l ova damandà ora y sciautrì ju, fovel unì metù tla zaita “Alto Adige”, ntervistes sfauzedes, cun chëles che Egarter ëssa dassù pierder la crëta pra si jënt, sciche l pruzes dan sunieria contra 18 partisans de Passeier, sustenii dal “Andreas-Hofer-Bund” de Südtirol. Pra chësc pruzes ti fovel unì trat dant ai uemes de Passeier la mort de trëi persones pra n stlupetamënt danter desartëures y uniteies de saudeies.

Nsci ti ova dat la sunieries talianes, cun a cë truep fascisć restei sun si stiera, la gauja ai uemes dla resistënza tudëscia per cosses che i ne n’ova mei fat.

L “Andreas-Hofer-Bund” de Südtirol ie nsci unì sfrià ora dala memoria coletiva.

L “Andreas Hofer-Bund Tirol” metù su da nuef

de Winfried Matuella

Do la segonda gran viera ova l “Bergiselbund” sëurantëut la “funzion de defendura” de Südtirol te Österreich y tlo dantaldut tl Tirol. Ti ani nuvanta dl secul passà fovel pona unì lascià su te Tirol. L “Andreas-Hofer-Bund Tirol” fova unì metù su da nuef de mei dl 1993 a Telfs, sun scumenciadiva de n valgun tirolesc, dantaldut cumbatënc südtirolesc per la lidëza, che fova bele atifs tl “Andreas-Hofer-Bund e.V.” de Deutschland, metù su dl 1979, y ova i medemi fins sciche la lia de dan la viera. Sustëni tla aministrazion ova l cumité de fundazion dl “Andreas-Hofer-Bund” dl Tirol giapà dala lia tudëscia.

L cumité de costituzion dla lia se ova dat ju, tla sentedes ai 8 de dezëmber 1993 y ai 19 de jené 1994, cun i statuc. Nsci oven pudù mëter su, ai 6 de fauré 1994, l “Andreas-Hofer-Bund für Tirol” ufizialmënter tla ustaria Schupfen. I statuc fova unii dac pro ai 31 de agost 1994 dal Minister dl intern, do che l fova unì fat mudazions.

Bele pra la senteda de costituzion tla ustaria Schupfen se oven ntendù che, bonamënter, scrijova su l servisc sucrët talian i numeri de targa dla persones che fova leprò pra la senteda. Chësc ova purtà pro che i südtirolesc, che fova leprò, se n fova tosc jic a cësa.

L fova unì su l suspet che n cumëmber dl “AHB e.V. Deutschland” ëssa nfurmà l servisc sucrët talian. L fova leprò cumëmbri politicamënter massa de man drëta, y chësc fova n auter problem. Chisc ne n’ ova dopro nia plu pudù resté leprò. D’autra deficulteies oven abù do che na ativista per Südtirol fova unida aresteda cun n’azion fetra sun l Timmelsjoch, nce sce ëila ne fajova nia pert dl Bund ti ani di atentac, ma fova politicamënter daujin a d’ël. I media dijova y scrijova te chëi ani che l “Andreas-Hofer-Bund für Tirol” fova na “lia de terorisć ”, y chësc ova purtà pro che n valgun cumëmbri ne n’ ova nia plu fat pea. Permò canche l ing. Josef Felder fova deventà sëurastant se ova la cossa chità ju y n ova pudù lauré cuncretamënter. L sëurastant Felder ova menà l “Andreas-Hofer-Bund Tirol”, nchin al ann 2013. Chësc ova ntëur a 100 cumëmbri atifs y zirca 1000 cumpanies che l susteniva y che i nfurmova tresora sun l’atività dl Bund y sun la situazion politica te Südtirol. Tl 2013 fova l ing. Winfried Matuella unì lità sëurastant; ël fova ruvà leprò permò tl 2003. Matuella ie da iló inant a cë dl “Andreas-Hofer-Bund Tirol”.